L'ACORD
- D'acord. - Said Arthmes.
- Espera! Com bé? Per què no em vas ensenyar abans?
- Perquè no m'ho va preguntar Gabriel.
Gabriel va començar a queixar-se. Arthmes li van demanar de seure i
Junior al sofà mentre s'aixecava i es va anar a la petita cuina. Júnior
avantatge i va donar un cop de colze a Gabriel.
- Amic. No fa massa calor per a ell per portar aquest abric?
Però no hi havia temps de resposta, Arthmes ja va tornar a la sala de
peu amb la petita taula de cafè entre ells i amb les dues mans cap
enrere.
- Ara escolta, no importa el que veus, no s'aixequen, d'acord? -
Gabriel i Junior van assentir.
Arthmes fet un pas enrere i, quan s'aixeca, la seva mà dreta tenia un
ganivet de grans dimensions. D'un cop de ploma, va enfonsar la fulla
en el seu estómac, el dolor era tan intens, mai havia sentit una cosa
així. Se senten més dolor no moriria, i ell ho sabia. Júnior i Gabriel
observaven tot amb els ulls molt oberts i sense parla. Arthmes tort i
va arrencar el ganivet del seu cos en sentir la ferida desapareixent
gradualment fins que desaparegui. Després va obrir la part davantera
de la jaqueta. Estava sense camisa, sense sang i sense marca. Gabriel
estava impressionat, però no convençut Junior.
- He vist mags de Las Vegas a fer un millor home. - Comentat.