L'ACORD
- ... Vull dir que et va tancar a l'habitació la nit del primer dia i que
estaven desesperats? - Júnior reia de les seves pròpies paraules. - Així
que el barri no dormia i tothom es queixava dels crits al seu
apartament.
- Molt graciós! - Gabriel va respondre. Era de debò, però en el fons
volia riure.
- He dit que ell ha de desfer de les toxines de l'alcohol. Va dir que la
voluntat era més fort i si podia ajudar ...
- Però no és així, Arthmes! - Gabriel va explotar. - Com Ángel mai
sentit parlar de la xerrada?
- Gabriel ... No sóc un àngel ... molt ortodox.
Júnior i Arthmes desplegar rient fins que Gabriel es va posar a riure.
Arthmes sobtadament. La seva expressió es va tornar seriosa, portant
a Junior i Gabriel també s'aturen. En un ràpid moviment Arthmes es
va aixecar i va anar a l'ordinador. Ells van acompanyar ell la curiositat
de saber el que estava succeint. Assegut davant l'ordinador, Arthmes
teclava i es va traslladar amb la velocitat del ratolí. Gabriel i Junior
atònits observaven. En un moment donat, el cursor es va aturar en
una ciutat llatinoamericana.
- Aquí! - Va cridar Arthmes.
Després es va dirigir als dos amb un somriure de satisfacció i els seus
ulls estaven tancant lentament, el seu rostre va adquirir una dolçor,
una pau angelical. I el sorprenent va passar, va veure una llum, una