L'ACORD
Arthmes no em va impressionar amb l'habitació. Que havia conegut
des de cases de cru de segle els camperols a magnífics palaus, com el
de Versalles. Gabriel, per la seva banda, es va quedar bocabadat,
totes decorades amb un estil clàssic, estava vivint en diferents
entorns, taules de centre i extremadament còmodes butaques,
cortines de vellut vermell li va donar al lloc un to de noblesa. Una mà
tallada meravellós bar a una cantonada fet del medi ambient més
social, i les pintures de l'època renaixentista, rèpliques del Louvre,
com Arthmes aclarir més tard, va completar l'extensa i sofisticada
seu.
- ... És, també! - No va ser l'únic comentari de Gabriel.
Després de col · locar les maletes a l'habitació, Junior els va convidar a
anar al balcó, hi ha Van veure gran part de la ciutat. En el fons, es
podia veure diverses turons coberts per una bella catifa maragda i
deixat un riu d'aigua clara.
- Aquest és el riu Amazones, i es nomena per ser el més gran de la
regió. A més de l'oferta, de manera que l'aigua a les granges i les
fàbriques locals - escola seria un bon guia, coneixia bé la ciutat.
Després d'instal · lar júnior va comentar:
- Està bé! Tothom s'ha assentat, es va dutxar, es va menjar el dinar.
Menys Arthmes, que no menja res ...
- No necessito Junior.
- D'acord. Anem a fer una passejada a la ciutat?