L'ACORD
decidir en aquell moment que ell hi tota la nit veuria a esbrinar per
què aquesta fixació.
El restaurant era preciós. Tenia una secció tancada, on hi havia la
cuina, balcó amb taules i la part oberta. L'interessant és que la part
del darrere del restaurant era al riu Amazones, una terrassa amb
diverses taules, oferint als clients una vista meravellosa.
Es van asseure en una taula al costat de la terrassa i es va quedar un
moment mirant el paisatge i l'espera de la trucada.
- Hi ha realment un cel Arthmes?
- No ho és. - Arthmes Gabriel va respondre mirant el riu. - Més del
paradís mortal comença aquí a la terra dels seus actes.
- No! - I es va tornar cap a ell. - Em pregunto si el cel és igual a les
religions? Ja saben: les ànimes cantar, glorificant eternament ...
- Gabriel, presta atenció. Vostè entra al seu apartament i ell és tot
brut, brut, escombraries tirat a terra, és terrible. Llavors vostè se senti
a terra, enmig de tot el que sujeirada i no està fent res tot el dia. Què
passa?
- Res.
- D'acord. No passa res perquè no hi ha acció, no hi ha moviment. En
el regne celestial, l'amor és coneguda com la transformació de
l'energia més poderosa. Perquè alguna cosa sigui girant, vostè
necessita estar en moviment. Déu és amor. Si "IT" és l'amor, també
s'està movent per transformar i és eternament amorós. Si "IT" està en Alexandre Rodrigues
38
L'ACORD
constant moviment i no pot parar, però l'univers desapareixeria
perquè els mortals creuen que l'autòpsia no farà res? Inactiu, aturat?
- Jo pensava que Déu volia elogis. - Gabriel va parlar.
- I vostè! Però la forma d'acció, perquè l'acció significa amor. Sobretot
després de la vida, quan els límits del cos físic no és més guanys
d'impediment i la ment d'una llibertat extraordinària.
- En què puc servir-?
La veu era coneguda i la qüestió es va posar darrere d'ells. Miró.
- Nelson! - Júnior va exclamar. - Vostè va venir a esmorzar aquí
també?
- No, nois! Aquest restaurant és ara meu. Em vaig comprar fa uns
anys.
- I mantingut el nom.
- Vaig haver mantenir Gabriel. Resulta que la meva família per part
de mare és grega.
- Genial! Ara asseu-te aquí - jove va tirar de la cadena a l'altra taula. -
Anem a posar les coses en ordre.
Nelson es va asseure amb ells. Van parlar animadament sobre el
passat, sobretot el riure confusions que Júnior embrutaria com un
nen. Al voltant de les 20h, es va acomiadar i va pujar al cotxe.
- Em quedaré a l'hotel.