L'ACORD
- La màquina que es teletransporta Ben? - Va cridar.
- Bé, en realitat frena les partícules dels subnivells atòmics, com un
enorme fre. Recondensando ells en un ambient d'1 kg per centímetre
cúbic. La realineació de les molècules ...
- No era el que vaig demanar! - Va cridar Arthmes tallar la frase i Ben
mirar.
- Què màquina porta aquesta dimensió?
En aquest moment el garatge de Ben, el deconam emet un soroll
agut. Net caigut a terra comença a evaporar-se i el seu fum s'uneixen
en un núvol blanquinosa espessa que omplirà tot el tub i el laboratori.
Com si fos viu, s'emporta el medi ambient. Un devorador monstre: la
visió, l'energia, la pau ... després el silenci. Tot es va aturar. El vent de
la nit, el clima ... tot es va aturar inexplicablement.
Lluny Arthmes va posar les mans sobre el seu cap i va cridar de dolor,
el que li semblava una picada d'abella a l'interior del crani! S'aixeca
com un boig, espantant a tots. El dolor ara dirigeix el seu cos, sentint
el seu pit es va arrencar com per un ferro calent, i la creixent sensació
d'asfíxia. Ben es va quedar totalment insensible. Gabriel ja estava
lúcid, però no tenia forces per fer alguna cosa. Ana pren la iniciativa i
tracta de mantenir Arthmes, retorçant, cridant i trontollant, xocant i
trencant diversos objectes.
- Per! Calma! - Va cridar Ana - Què està passant aquí?
Al laboratori, la boira es va aixecar una mica i "ell" ja es pot veure.
Sabates, pantalons i camisa de vestir, vestit, tot negre, que contrasta