Tres cops eren prou fort com per despertar a Neida la rectoria. Hi
havia dormit a la part superior dels llibres de comptabilitat de
l'església. Per cert, tot aquell dia era molt estrany. Una sobtada
urgència d'organitzar tot aclaparar: pares telefonar van refer fullets
catequesi, pregar amb fervor redoblada, i quan ell va decidir posar els
càlculs de les donacions no aquentou dia i es va quedar adormit. Ara
es preguntava qui seria trucant a aquestes hores de la nit.
- Sí? - Va dir Neida obrir la petita escletxa de la porta.
- Bona nit. - Vaig parlar amb l'home, somrient amb veu agradable. -
Sóc un viatger i necessito molta ajuda. Sé que no em negaré.
Per un moment va pensar a trucar a Neida Sofia. Però la seva veu era
molt carismàtic, atractiu. Mira cap amunt i cap avall, estava ben
vestit.
- Un moment. - Tancat l'espai, obert, va obrir la porta i va mirar cap
enrere. A més de ben vestit, era un home guapo.
- Senyor?
- Theobald. I el seu nom? - La seva veu era suau i el seu somriure
afable.