L'ACORD
- Impossible! - Vaig parlar en veu baixa, incrèdul.
Llavors vaig sentir una poderosa presència darrere meu. A poc a poc,
em va mirar i allà estava ell, amb tot el seu esplendor. Igual que el dia
en què la decadència, l'Arcàngel Miquel. Va fer un gest que el seguís i
ho vaig fer. Faltaven pocs minuts per a les mortals d'Any. Miquel i jo
vam anar a través de diversos països com estrelles fugaces i van veure
les seves celebracions. Quan va sortir el sol, estàvem en una platja
deserta. Miquel, d'esquena al mar, mirant a mi.
- Fa molt de temps, Miguel - ell no va respondre. Quan va parlar, la
seva veu semblava venir de tot arreu, omplint el lloc.
- El Senyor dels Mons m'ha enviat. "HE" que és omnipresent i sap tot
el que passa a tot arreu de l'univers infinit, també sap les seves
criatures. "IT" és també la justícia i l'amor, les dues mesures són
sempre equivalents. Arthmes! Tu que has fet part de les llums
celestes i les hordes del infern, el Senyor us crida a redimir contra els
més perjudicats. Acceptes?
- Què he de fer?
- A finals d'aquest any, els mortals s'obrirà una porta per Món Astral i
un diable personal entrar en aquesta realitat. El seu treball consisteix
a portar de tornada.
- Com puc fer això? - Però, va continuar.
- Vostè va a perdre la meitat dels seus poders, sentir dolor, la majoria
no morirà per qualsevol lesió, no tindrà gana o la son es no fer